Aquí us deixo aquest petit vídeo que hem realitzat unes companyes i jo, per un treball de l'assignatura d'Educació Física que s'anomena "Paradigma actual de l'Educació física a l'Educació infantil"
El treball tracta d'una reflexió sobre el paradigma actual de l'eduació física, i el nostre paradigma futur, és a dir, sobre com s'imparteix aquesta matèria en l'actualitat, i sobre com voldríem nosaltres, com a futures mestres, que fos la metodologia de treball en l'educació dels més petits.
Nosaltres entenem l’educació, com un procés, no com una finalitat. Un mitjà pel qual, abans que res, ajudar a crear futures persones adultes. Volem que l’educació es basi completament en els infants, per tal de que siguin ells els protagonistes del seu propi aprenentatge, i no els mestres. Volem una educació més justa, que fomenti valors com el companyerisme i el treball cooperatiu, entre d’altres, i així fomentar l’aprenentatge significatiu. El mestre ha de servir com a guia, com a punt de referència, com a model a seguir.
Si l’educació física, al igual que l’educació infantil, consisteix principalment en ajudar a construir futures persones adultes, futurs ciutadans, penso que els hauríem de tractar com a éssers humans que són, i educar-los per tal d’afavorir tots els aspectes de la seva persona. I això vol dir no oblidar-nos de la part més important que tenim tots: el cor.
Sincerament penso que, com a mestres, tenim molt més a aprendre que a ensenyar. Crec que no ho hauríem d’oblidar. Però si això no ens ho creiem nosaltres ningú ho farà per nosaltres, i les futures generacions de mestres seguirem com fins ara, educant per construir persones incapaces d’afrontar segons quines situacions, incapaces d’expressar i dir el que pensem o sentim, per culpa de la por al què pensaran els altres. I la veritat és que hem d’ensenyar a pensar, no a obeir.
I nosaltres, els futurs mestres, podem ser el canvi que volem veure en el món, però només si ens ho creiem de veritat.
Desitjo que us agradi.
