Avui us deixo un poema preciós que em va acompanyar en una època de la meva vida, i la va definir. Sempre he cregut sincerament que tot allò en el que ens hem convertit, absolutament tot, ve d’allà. D’aquells moments que ens han fet així, que han forjat la nostra personalitat. Sense jo saber-ho, aquest poema va resultar ser el protagonista d'un d'aquells moments. Em va ajudar a créixer, i d'una manera o altra, forma part de qui sóc.
A l'última classe de COED, hem visualitzat aquest vídeo, és per això que he cregut oportú parlar-vos sobre les dures paraules de la "Lletra a Dolors".
Perquè hi ha llocs, olors, cançons, persones, històries, moments, sentiments... que se't fiquen a dins, i ja no se'n van...
Un dia aquest poema se'm va ficar al cor, i sé del tot cert que mai se'n anirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada